Santi Serrat: Enginyer industrial, director editorial de la Fundació Navegació Oceànica de Barcelona i responsable de premsa de la Barcelona World Race.
A part d’estudiar enginyeria
industrial has realitzat cap estudi més?
De comunicació no, el que he fet és
estudiar enginyeria industrial i després he fet cursos i seminaris d’editorial.
La meva vocació en el món de la comunicació i en el cas de la vela va venir com molta gent que fa periodisme
especialitzat, primer són aficionats al tema i després escriuen bé o els hi
agrada la comunicació i comencen a fer de periodistes d’aquest tema. Això passa
molt en el camp de l’esport especialitzat i en vela també passa molt. La vela
és la meva passió i ha sigut l’esport que més m’ha agradat sempre. Jo vaig
començar la comunicació sobre vela i a crear revistes de vela a partir de
l’afició a la vela. I em vaig anar fent com a comunicador, periodista o editor
sobre la marxa, no amb estudis de comunicació.
Quina és exactament la teva feina dins la Barcelona World Race?
Director editorial, m’encarrego dels
continguts que surten i es publiquen de la Barcelona World Race temes de web,
publicacions, guies, llibres...
I de tot el que es fa, jo m’encarrego bàsicament dels continguts.
Amb quins medis comptes a l’hora de treballar a la BWR? Tens un equip al qual organitzes?...
Aquí hi ha dues fases diferents de la
nostra feina:
Una és
quan hi ha regata que fem un seguiment de la BWR que hi ha una dinàmica, una
forma d’editar i de produir continguts totalment diferent a la que estan ara
(sense el funcionament de la regata).
I ara
estem en una fase que no hi ha regata i el que fem és preparar-la i fent
tasques de promoció del que és la regata entre els patrocinadors, el públic...
Són
dues fases completament
diferents i on es compte amb mitjans completament diferents.
No té
res a veure un suport tecnològic via satèl·lit més de dia a dia, amb la qual
cosa necessites una plantilla de gent més nombrosa que no ara que estem amb
mitjans reduïts. Ara estem informant de coses que no és una informació purament
esportiva com és el seguiment de la regata. Són dinàmiques completament
diferents.
Per tant, creus que hi ha diferència de quan la regata està en funcionament a quan no ho està no?
Si perquè nosaltres em d’informar diàriament a la web em de fer com a mínim 4 informacions a part de tots els vídeos i fotografies que fan del mar des de els vaixells, doncs nosaltres ho editem i ho anem posant. A més em de coordinar tota aquesta informació amb la rebuda de posicions que es fa automàticament a la web 4 o 5 cops al dia. Aleshores cada vegada amb al temps, com tenim audiència a Nova Zelanda, a Austràlia i a les Antípodes s’ha d’intentar coordinar i cada cop s’allarga més el temps perquè les regates siguin visibles a horaris que quan aquí és de nit allà a Nova Zelanda és de dia i com que els nova zelandesos també volen informar-se ja que son molt aficionats, aleshores el seguiment de la regata cada vegada es torna més 24 hores perquè per la nit passen coses, hi ha incidents i em d’informar dissabtes i diumenges, per tant, tenim una dinàmica completament diferent.
Creus que aquí la gent a Espanya i a Catalunya ho segueix bastant?
A Espanya, malgrat que la vela no és
un esport de masses, tot el que són els resultats de difusió hi ha hagut una
expansió enorme de la difusió i estem molt satisfets de la passada edició,
sobretot a França, ja que aquest tipus de vela IMOCA és molt seguida a França.
Aleshores a França va haver-hi també una gran difusió, i aquí la difusió va ser
enorme i esperem que la propera edició encara hi hagin més.
Com has arribat a la BWR?
Jo perquè en totes les meves feines de
comunicador sempre he estat en el món editorial de vela. Vaig ser durant molt
de temps el director editorial de la revista “Yate”, sempre fent
col·laboracions periodístiques, també tinc una agència editorial que és Latitud 42 i aquesta agència havia fet col·laboracions de continguts pel
consorci el Far... Ens coneixíem ja amb l’Andor Serra quan va començar amb l’organització
de la regata doncs em va proposar de col·laborar amb la primera BWR al 2007 i a
partir d’allà estic vinculat a la regata.
Has viscut alguna experiència com a navegant?
Unes quantes si. Encara que m’agrada molt la vela
oceànica el que menys he fet ha estat vela oceànica. M’agrada parlar de vela
oceànica i explicar a la gent les coses de la vela oceànica, però jo de vela
oceànica he fet molt poca, si que vaig navegar fins les Canàries i també he fet
totes les travesses pel Mediterrani. Jo
el que he fet molt més és vela olímpica, i després vela de creuer però de vela costanera i regates de
creuer en competició.
Quin és l’objectiu que us plantegeu la Fundació per la Barcelona World Race 2014?
Objectiu és continuar i seguir la
línia que em establert en aquestes dues primeres edicions, ja que ha estat una
línia ascendent i amb més difusió ara malgrat la crisi econòmica que hi ha, que
és un freno per tots aquests esports que viuen del patrocini estan molt
agreujats per la crisi.
El
nostre objectiu és continuar la difusió i arribar a més difusió amb el repte de reduir costos,
és a dir, menys costos i
més difusió, pel que pertoca la meva àrea, que és l’àrea de contingut i de
comunicació.
I per
una altra banda a nivell esportiu, doncs el mateix, haver si seria un èxit el
nombre de participants de
l’anterior edició.
He llegit que vas escriure alguns
llibres com l’anomena’t “ El reto de lo incierto”...
Que et va “inspirar” escriure aquest llibre?
Jo sobre la BWR he escrit dos llibres:
El
primer era un llibre oficial de la regata, podríem dir un llibre d’empresa, un
llibre que recull tota l’experiència de la regata.
I la
segona edició, vaig escriure dos llibres un el oficial i després un llibre
d’autor que explicava la crònica de la regata.
En
aquest llibre vaig agafar tota la informació que havia tingut i que vam haver d’acordar entre tot
l’equip de comunicació d’enfocar-lo com una crònica de tot el que va ser la
regata, constància de tot el que va ser sobretot l’esperit dels navegants, la lluita que van tenir en el mar...
Es
deia “El reto de lo incierto” i amb el títol es volia reflectir tot el que era
la vela oceànica i el repte de la incertesa, ja que junt amb altres esports com
l’alpinisme o fins i tot més que l’alpinisme, la vela oceànica és constantment,
guanya el que sap gestionar millor la incertesa, ja que mai surten les coses
com estan planificades, perquè tu planeges una ruta amb un vent i després
resulta que aquesta ruta i aquest vent no es compleixen. Doncs la teva
capacitat a adaptar-te a aquests canvis fa que guanyis o no la regata. I això
trobo que és lo maco que té la vela oceànica.
I has parlat amb regatistes per informar-te?
Si, jo parlava amb ells gairebé cada
dia per videoconferència, crec que fèiem videoconferències cada dia,
connectàvem amb 3 o 4 vaixells i aleshores parlàvem amb la gent i a part teníem
tot el seu material que enviaven, tots els e-mails i al acabar vam tenir varies
entrevistes amb ells i molts d’ells son amics meus i aquesta va ser la meva
primera font d’inspiració.
Em podries explicar per acabar
alguna anècdota d’algun regatista?
Et parlaré més que d’una anècdota, una
experiència molt maca i és que aquests vaixells de l’anterior BWR tenien apadrinats
uns nens discapacitats i feien dibuixos i els portaven als vaixells. I va
haver-hi una videoconferència, ja que feien videoconferències als nens quan
sortia el vaixell que els havia apadrinat i procuraven fer coincidir als nens
que havien fet els dibuix amb els vaixells. I va haver-hi una videoconferència
entre el Renault, el Pachi Rivero i el Toño Piris, al Renault ZE amb el nen i
va ser molt emocionant perquè el nen al final tenia molta vergonya de sortir i
va ser molt maco com el Pachi el va ajudar a sortir a parlar i el nen
s’amagava, no volia sortir i va començar a mig plorar i va venir un company seu
i el va ajudar. I va haver-hi un moment molt emotiu, com el Pachi a l’altra
banda del món via satèl·lit, estava en aquell moment capturant l’emoció del nen
i transmetent-li aquella pau i tranquil·litat que el va donar. I el nen va
acabar rient i va ser molt maco. Ja que els navegants més que competidors són
persones que tenen un esperit molt humà i molt humanístic.
I de riscos que hagin passat així regatistes?
Aquesta darrera BWR, van travessar el cicló Atu en el pacífic, que era un cicló
bastant potent que va travessar del nord-oest al sud-est i va travessar la
trajectòria de tres vaixells, un es va poder apartar i els altres dos gairebé
es van ficar a l’ull del cicló i ho van passar bastant malament.
Un va
ser l’Estrella Damm, l’Aleix Pella i el Pepe Ribes que van acabar baldats.
Van
fer maniobra defensiva, es van posar junts els dos vaixells per si algun dels
dos els hi passava alguna cosa l’altre poder ajudar. És a dir, en aquell moment
es van oblidar de la competició i van dir estiguem junts per si necessitem ajuda. Encara que si passa algú,
l’altre poca cosa pot fer, però sempre psicològicament fa molt l’efecte que
s’estan recolzant.
Algun suggeriment pel meu
treball?
Mira't el programa educatiu, de
la nostra pàgina web.
Vídeo Entrevista Santi Serrat
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada