Carles Clastre: "Perquè la gent que es dedica a aquest tipus de vela oceànica, és gent una mica especial..."

Carles Clastre: Director de Televisió de la Fundació Navegació Oceànica i de la Barcelona World Race.







Quina és exactament la teva feina dins la Barcelona World Race?  

Aquí en la BWR s’han de distingir dos períodes. Quan estem amb la regata des de tres mesos abans de la regata fins a dos mesos després període de regata. I després el inter regata, que és el temps en que estem preparant la regata o fent i organitzant altres coses. Preparant la regata vol dir arribant a acords amb mitjans de comunicació, definint els reglaments, especificant quines seran les necessitats logístiques que tindrem... És a dir, aquests dos períodes són molt diferents. Jo a l’edició anterior durant el període de regata m’he dedicat a dirigir la part de televisió, és a dir, específicament el que és televisió, tot el que té a veure amb la gravació, és a dir, la presa d’imatges de la regata, les embarcacions, els skippers, l’ambient, el públic... Organització de tot això i postproducció que vol dir, produir imatges d’una banda i d’altra banda la distribució d’aquestes imatges, que són els dos grans blocs; produir-ho i distribuir-ho.
Dintre del que és la producció hi ha una fase prèvia que és l’organització de com es farà aquesta producció i en el cas de la distribució també hi ha una fase prèvia que són els acords que s’estableixen amb diferents cadenes de televisió. I això és en període de regata. En període d’inter regata, la meva feina és una mica diferent, perquè en el període d’inter regata nosaltres disminuïm moltíssim el nombre de persones que treballen dintre de l’organització i tots fem moltes més coses. Jo m’ocupo del tema de les webs, de les xarxes socials, temes de comunicació una miqueta, la part de premsa i una miqueta estem ajudant-nos els uns als altres.  Normalment només faig televisió i durant aquest període s’amplia una mica i quan ens anem acostant a la regata, la meva funció s’anirà disminuint i es centrarà més en el que és la televisió perquè entraran altres persones que s’encarregaran específicament en el que és la comunicació, la premsa...

I els mitjans amb que comptaves fa 4 anys i ara són els mateixos o han canviat? 


Encara no ho tenim totalment clar i lligat. Perquè no tenim encara definit tot el que tindrem. Però en principi sabem que en context general, tindrem menys mitjans des de el punt de vista econòmic. Per tant, haurem d’optimitzar algunes coses. En qualsevol el que disminuïm es mitjans no afectarà en absolut la capacitat de difusió i en la qualitat de les imatges. El que segurament canviarem coses, les unes per les altres, ens concentrarem més en determinats productes en comptes de fer tants productes diferents, en farem menys més concentrats.  Però des d’un punt de l’usuari no hi haurà percepció de diferència, nosaltres si que haurem de variar la nostra manera de treballar.

Creus que la participació serà la mateixa en quant a les regates? 

La participació penso que estarà molt a la vora, vam participar 14 equips en l’edició anterior.  I jo penso que estarem per allà mateix, pot haver-hi una diferència de dos vaixells amunt o avall però més o menys igual.

Quan i com et vas interessar el món de la televisió, la publicitat, l’audiovisual i la realització?


Jo vaig començar els meus estudis des d’un punt de vista tècnic, és a dir, enginyeria i electrònica de les telecomunicacions i vaig conèixer bé la tecnologia, la televisió, la presa d’imatges... Tot això des d’un punt de vista de la tecnologia.
Però després em vaig donar compte que no m’agradava, que més que la tecnologia el que m’agradava és el que es pot fer amb la tecnologia. És a dir, em vaig interessar més pel continguts i la meva carrera va anar evolucionant a partir dels contingut. Durant una època on la tecnologia era molt important per poder desenvolupar els continguts, fa uns 25 anys o 30 bàsicament feia publicitat, televisió, espots... Vaig tenir productora, vaig tenir una evolució a Espanya i fora d’Espanya, però molt aquí a Espanya. I després vaig estar molts anys, durant 15 anys com a director d’una multinacional dedicada a l’àmbit audiovisual. Aleshores durant un determinat moment jo sempre he tingut molta afició a la vela i el que havia de en el futur la BWR, em va demanar jo que coneixia bé  l’ambit de la publicitat i de més,  em va demanar que fes un estudi sobre quin impacte tindria la BWR de del punt de vista de la televisió. I ho vaig fer, l’any 2004 quan jo no em vaig integrar en l’organització sinó que vaig continuar amb la meva tasca en la multinacional i després l’any 2009, l’andor serra que és el director general de la Fundació, em va donar l’oportunita d’incorporar-me en l’equip de la BWR i aquell va se un bon moment per fer-ho ja que em va permetre combinar dues coses, com és la professió que jo he fet els últims 30 anys amb l’afició que he tingut en la meva feina, que és una sort.

Ets aficionat des de sempre a la vela?


Jo vaig començar a navegar als 12 anys o 15 anys, hi ha molta gent aquí que ha començat a navegar als 3 anys. Jo realment, sóc dels que vaig començar tard a navegar.  Aquí no hi ha casi ningú que no hagi navegat, que navegui o que tingui una relació amb la vela.

Has viscut alguna experiència com a navegant?


Sempre he fet regates de litoral o com a màxim a les illes en competició.

Quin és l’objectiu que us plantegeu, dins de la fundació per la Barcelona World Race 2014?


Des del meu punt de vista, que no és des del punt de vista esportiu, que jo em dedico a la comunicació. El meu objectiu és tenir una més àmplia cobertura que no de la que vam tenir no només amb volum sinó també amb la qualitat. El context en general ha canviat moltíssim, en l’àmbit de la comunicació audiovisual, fa 4 anys el tema de la televisió per Internet i la possibilitat de veure es coses per Internet, era incipient, i en aquest moment, està absolutament consolidada. És a dir, que les prioritats fa 4 anys d’aconseguir unes imatges de la regata que es vegin en una televisió o en una pàgina web,  la prioritat era clarament la televisió i la pàgina web era accessòria . Doncs ara és contrària. Ara és molt més important estar em la pàgina web del País per exemple, que et vegi canal 9 que té moltíssima menys audiència que la pàgina web del País.

Aleshores els mitjans creus que han evolucionat no?


Moltíssim, els mitjans han evolucionat moltíssim, els hàbits de la gent han evolucionat moltíssim i l’escenari en el que ens trobem no és gens el mateix, és molt diferent. És a dir, nosaltres fa 4 anys estar en una cadena d’esports era molt important i en aquest moment, no és que no sigui important però preferim estar en segons quines webs. Perquè el nostre esport, és un esport minoritari, i com que és minoritari, la gent que està interessada en veure’l, busca on veure’l. I nosaltres em de ser lo suficientment hàbils, per ser on la gent ens busca. En canvi, en les televisions normals, siguin generalistes o no generalistes, la gent quan entra a teledeporte o a esport 3 veu el que estan fent, i probablement,  no serà vela. I si ets un aficionat a la vela, alomillor s’ha d’esperar, 5 hores, 5 dies o 5 setmanes perquè facin una competició de vela.  En canvi, si aquesta mateixa persona entra a Internet i entra en una determinada pàgina i només fa que veure vela. Però també hi ha un altre factor que fa canviar molt això, que és que nosaltres fem un esport que és aventura, no només esport. Hi ha molta gent i això és molt diferent que en els altres esports, que està interessada en el nostre esport però no necessàriament en la classificació.  Vull dir que no és l’aspecte esportiu el que interessa, sinó l’aspecte del contacte amb la natura, amb la èpica, de la vela oceànica... I això vol dir que només tenim espai en les cadenes d’esport sinó també en les cadenes generalistes perquè hi ha gent interessada en saber que és això de la vela oceànica, que és això de donar la volta al món dos persones durant tres mesos tancades en 4 metros quadrats sense tocar terra... I això és una informació que va més enllà de l’esport, la gent que hipotèticament i potencialment està interessada amb aquesta informació, no necessàriament mirarà cadenes d’esport, mirarà cadenes generalistes. Per tant nosaltres em de procurar estar en aquestes cadenes.


Per tant, tu que treballes en l’àmbit de la televisió... Creus que està discriminat, per dir-ho d’alguna manera, la vela com a esport?


No és que estigui discriminat,  sinó que el que és lògic és que té molta menys audiència, és a dir, hi ha moltes menys persones interessades en veure vela oceànica que en veure per exemple, la fina de la champions. Això és una realitat, i com que és així, les cadenes de televisió, que tenen que defensar els interessos dels seus anunciants, posem menys champions que vela, perquè els seus anunciants així d’alguna manera els hi ho demanen. No és perquè hi hagi una discriminació perquè algú ho vol sinó perquè el mercat ho comporta.

I alguna anècdota que li hagi passat a algun participant?

La gent que es dedica a la vela oceànica, ja és gent una mica especial, molts d’ells són navegants solitaris, són persones que tenen un caràcter una mica especial. No necessàriament, e n general, molt donats a la comunicació. No obstant, de cara als seus patrocinadors, és molt important, l’habilitat d’aconseguir interessar les cadenes de televisió. Per tant, quan nosaltres fem una videoconferència amb el skipper i el skipper moltes vegades, mira la cara i només diu:” Tot va bé i no ha passat res per ara”.  I amb això no hi haurà cap televisió que li interessi, i aconseguir que ells s’ adonguin compte de que a part de navegar, de sobreviure i de fer que el vaixell corri, a més a més, han de crear notícia. Perquè si no creen notícia, no funciona. I el que tots considerem com a mestre d’això és el Loïck Peyron, que és un skipper francès. En el curs de la seva trajectòria professional hi ha moltes anècdotes seves, però en el curs de la BWR hi ha dos moments que van donar la volta al món i que l’han reproduït la majoria de cadenes de tot el món. Una va ser quan van creuar Ornos, el cap d’Ornos, que normalment, és difícil que es passi amb bona visibilitat i que es vegi. Aleshores ell va tenir la sort, de passar molt a la vora i van poder escollir passar molt a la vora del cap, perquè podrien haver passat a 10 milles i van passar a 4 milles més o menys.  Ells van poder gravar unes imatges del cap d’Hornos, un lloc mític i que casi ningú hi pot sortir i ell va fer una broma, que podeu veure a la pàgina web de la BWR , on ells estan mirant a la càmera i diu no se que passa i es gira i senyala el cap d’Hornos.
I una altra, va ser quan van entrar al Mediterrani, va haver-hi una encalmada molt forta, on els vaixells estaven parats i no hi havia una gota de vent, i el que va fer va ser tirar-se a l’aigua amb una càmera estanca, i va fer uns plànols d’ell nedant al voltant del vaixell amb el vaixell darrere. I això va donar la volta al món i aquestes imatges les van passar absolutament, totes les cadenes del món.

Alguna suggerència?


Anar a visitar el centre d’interpretació de la BWR

Vídeo Entrevista Carles Clastre

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada